PORTAAVIONS GERALD FORD

PORTAAVIONS GERALD FORD

Portaavions Gerald Ford. Una guerra bruta.

El portaavions G. Ford és el portaaeronaus més gran del món i també el vaixell de guerra més gran del món. Insisteixo en això de vaixell de guerra perquè amb els seus 337 metres d'eslora queda lluny dels 400 metres d'eslora que tenen qualsevol dels més de 70 mega vaixells portacontenidors actualment en servei.

Lliurat a la marina estatunidenca en 2017, ha estat rebut com el vaixell de guerra més tecnològic, la joia de la flota. El cas és que des del seu lliurament ha anat acumulant avaries i disfuncions en un grau màxim i altament costós. Però han estat els dos últims incidents els que han copat els titulars especialitzats i, sobretot, no especialitzats, vegem:

- Incendi abordo: (en la bugaderia segons les fonts oficials) que ha necessitat més un dia per a ser sufocat i que, com a resultat directe, més de 600 tripulants - d'un total de 4500- han hagut de dormir en el sòl o en les taules dels menjadors per haver-se inutilitzat els seus allotjaments fins que han aconseguit Creta.

- Embús crònic en les canonades dels vàters, afectant a tota la tripulació. Ha estat això (no podem anomenar-la incidència perquè és una constant) la que ha deslligat les cròniques més punxants en la premsa estatunidenca perquè, en el fons, els periodistes no són de pedra i han barrejat dades amb fina ironia (alguns clar) per a explicar la situació.

El sistema sanitari del portaavions més modern del món té dues fases: la de succió per aire en la tassa de l'inodor (com en els avions comercials) i després un sistema de canonada soldat al casc que condueix i comprimeix els residus. És en aquest tram on es produeixen les obstruccions constantment amb la impossibilitat d'intervenir mecànicament per a desembussar.

Per a més gravetat, l'Oficina de Responsabilitat Governamental ha confirmat que el disseny del sistema fa que quan es produeix una caiguda de la pressió en una zona, tots els banys d'aquest sector queden inutilitzables i, afegeixen, “és un problema permanent des de 2023”.

L'única solució que s'ha trobat és vertir àcids en les canonades per a dissoldre els obstacles que embussen els circuits fecals. El problema d'aquesta opció és el seu molt elevat cost que unit a la freqüència amb la qual és requerit genera un extra-cost alarmant. Els analistes tècnics, els que estan en les oficines, reconeixen que les canonades de tot el sistema són estretes (massa estretes) i que unit a la deixadesa dels tripulants que llancen tot tipus d'objectes a les tasses dels vàters fan que el problema, com hem esmentat, sigui crònic i afecti a tota la nau. Aquí cal fer un incís perquè no s'esmenten que “objectes de tota mena” estan llançant els tripulants. Potser estan parlant de sabotatge de baixa intensitat continuat?

Tot això tindria el seu costat còmic si no fora per les altres dades, els que diuen que l'indexi de suïcidis i de malalties mentals (bàsicament, depressió) en aquest portaavions és el més alt i amb diferència de tota l'armada dels EUA.

Els capitans.

Tant el capità David Skarosi exerceix el comandament des de maig de 2025 com el seu antecessor el capità Rick Burgess intenten lluitar contra les greus disfuncions de la nau i sembla que han pogut millorar algunes com:

- El sistema de llançament electromagnètic (el que catapulta els avions en enlairar). Ha necessitat tres anys per a complir (per la banda baixa) amb els estàndards requerits.

- L'equip de detenció avançat (AAG): el que resta energia als aparells perquè es detinguin en aterrar). Finalment, funciona correctament, però l'exigència en el seu manteniment és enorme.

- Els elevadors d'armes: són els ascensors que pugen les bombes des dels cellers de seguretat fins a la coberta. Les seves constants avaries impossibilitaven rearmar els avions amb rapidesa. Les últimes notícies indiquen que ara funcionen correctament.

- El radar de doble banda: tant sofisticat com costós, no tornarà a instal·lar-se en els futurs portavions.

Però és el problema sanitari el que, per a aquests capitans és el més important perquè, utilitzant les seves mateixes paraules: si un bany s'embussa, és una prioritat de combat, perquè un mariner que no pot usar el servei és un mariner que no pot concentrar-se a carregar un míssil o manejar un radar de 13.000 milions de dòlars. Amén.

Víctor Rubio

ACCMM