PEL.LICULES (sense) VAIXELLS

(CAPTIUS DEL MAL)

The bad and the beautiful)

Producció.- 1952.- País. els Estats Units

Durada. 114 minuts.- Blanco i negre.-

Director. Vincente Minnelli

Repartiment.- Llana Turner(Geòrgia Lorrison), Kirk Douglas(Jonathan Shields) Barry Sullivan(*Fred Amiel), Gloria Grahame(Rose Mary Bartlow Walter Pidgeon(Harry Pebbel), Gilbert Roland (Victor Ribera), Paul Steward(*Syd Murphy), Llegeixo G. Carrol(Henry Whitefield)

Guió.- Xerris Schnee, George Bradshaw. Fotofrafía.- Robert Surtees.-

Música, David Raksin.-

Remetre's a la gestació d'una pel·lícula és sempre interessant i també en aquest cas ho és. Per a començar és un producte MGM dels principis dels cinquanta i a aquesta el que li interessaven eren els films en color i amb poc contingut crític cap al sistema i no diguem cap a la mateixa fàbrica de somnis que era el cinema.

El cap dels estudis, el Sr. Mayer, compra la història i se la passa a un gran productor de musicals i aquest pensa en un personatge dels principis d'Orson Welles, com és John Houseman, per a posar-la en marxa i rematen tot en el que és un aparent contrasentit elegint un consagrat director de musicals per a dirigir-la. El resultat final és una de les millors pel·lícules que ha produït Hollywood.

Captius del mal ens presenta la història de Jonathan Shields, fill d'un llegendari i important productor alhora que odiat dins de la professió i que a partir de la mort del seu pare decideix seguir el seu camí a pesar que el seu llegat és ruïna i deutes.

La seva trobada amb Fred, en el peculiar enterrament del seu pare, els associa en el seu futur dins del món del cinema, l'u per a produir i l'altre per a dirigir. Aquesta és la primera de les històries que configuren el film, una altra és la que relaciona a Jonathan amb Geòrgia filla d'un mític gran actor ja mort, que malviu entre l'alcohol i la prostitució. La seva trobada fa que vegi en ella les qualitats d'una futura gran estrella.El personatge de la tercera és James Lee, un escriptor autor d'un best seller, que el cinema ha comprat per a portar-lo a la pantalla gran.

Molt poc inclinat a entrar en el món del cinema, el productor amb els seus dots de persuasió l'aconsegueix convèncer perquè escrigui el guió. La rematada és una gran obra cinematogràfica i el que en essència, era un melodrama d'interiors es transforma en una monumental pel·lícula, en un gran Set, amb tots els elements que el subtil i elegant mestre de cerimònies que és Minnelli maneja a la perfecció. Grues, cambres, llums, espai per als travellings, en definitiva tot el que, amb mitjans permet el cinema. Grans interpretacions d'un repartiment tots ells procedents del cinema negre de la dècada dels quaranta.

                                                                                                                                  Paco Dobaño