EL NAVEGANT (1er lliurament)

 ENRIQUE D'AVÍS (1394-1460)

Més emprenedor que príncep.

Més armador que navegant.

Més misogin que asceta.

Més proto-maçó que templer, i tan astrònom com astròleg, perquè en el segle XV, a un adobat i sòlid esoterisme li encantava passejar alegrement de la mà d'una jove ciència, renascuda i agosarada.

Aquest singular personatge, nascut a Porto en 1394, és un innegable fruit del renaixement (i viceversa) que mereix estar a l'Olimp de la civilització europea pels seus assoliments, que van ser i continuen sent d'una envergadura supra-continental.

Sent fill, germà i oncle de reis, ell mai va aspirar a ser-ho. Diuen els experts que era el germà “rar”, el menys “mediàtic”.

La seva activitat com a cap militar va ser, feliçment per a la història, de més a menys, però el seu treball i creativitat van ser fonamentals perquè una petita nació fos present i ferma durant segles des del Brasil a Macau. Avui dia, les seves dues primeres aportacions colonitzadores –Madeira i Açores- són part entranyable de Portugal.

Als vint anys va ser nomenat Gran Maestre de l'Orde de Crist, orde militar-religiosa que hi havia absorbit, succeït i emparat als templers a Portugal, quan aquests van ser dissolts, cent anys abans, pel papa titella del rei de França, Climent V.

Amb el poder econòmic d'aquesta poderosa Ordre, va preparar les seves primeres expedicions navals. Les seves inversions van ser destinades a crear noves naus capaces de disputar Àfrica al cada vegada més poderós imperi otomà, que aconseguiria el seu gran triomf amb la presa de Constantinoble en 1453. Enrique va aconseguir reunir i millorar els coneixements cartogràfics i les tècniques de navegació de la seva època com ningú ho havien fet fins llavors.

Després va anar recollint i reinvertint els fruits econòmics dels seus assoliments i recompenses com a explorador i colonitzador en un sempre creixent cercle virtuós que va convertir al seu país en el que ara definiríem com un líder global a tenir molt en compte. Amb les seves innovadores caravel•les, amb els seus mestres i amb els seus marins, va aconseguir augmentar les possessions del seu rei exponencialment.

I ho va fer d'una forma tan fulgurant que la corona de Portugal es va convertir en la monarquia més rica d'Europa en l'època de Felip II, perquè, ja durant la vida d'Enrique i gràcies a les seves naus, l'or, els esclaus i més tímidament les preuades espècies, van començar a arribar directament en quantitats importants i regulars a Lisboa sense passar pels gestors musulmans que, fins llavors, exercien el seu control sobre aquests trànsits

Al final de la seva vida (Sagres 1460), les seves naus expedicionàries havien arribat fins a Sierra Leone i va llegar al seu país una ventrada de valents pilots portuguesos que, cap a cap, mar a mar, illa a illa, van aconseguir els confins d'extrem orient.

Entre Lagos, Sagres i Lisboa, Enrique de Avís, el Gran Maestre de l'Orde de Crist, va gestar un imperi.

                                                                                                                                                 Mercante

PS

- Coetani d'Enric el Navegant, l'almirall Zhen He va tenir, almenys, dues coses en comú ell: les dones estaven fos de la seva vida i les seves expedicions navals van donar a conèixer el nom i el gran poder tecnològic i naval del seu país (la Xina) a pobles i nacions llunyaníssims a Àsia i Àfrica.

- En la segona meitat del segle XV, Portugal tenia una població de 1,4 milions de persones; Castella, 4 milions; la Corona d'Aragó, 0,9 milions, i la Xina, 98 milions.