ASOCIACIÓN VASCA DE CAPITANES DE LA MARINA MERCANTE

Els nostres benvolguts companys de l'Associació Biscaïna de Capitans de la Marina Mercant (AVCCMM), estan celebrant el seu 50 aniversari -fundada en 1973- i, en ocasió d'aquesta efemèride, han organitzant una sèrie d'actes entre els quals es troba la taula rodona amb el títol “De les Confraries de Marejadores a les associacions professionals”.

Es tracta d'un passeig per la història de l'associacionisme entre la gent de la mar des dels “vells temps” fins al dia d'avui. Amb les seves inquietuds, els seus dubtes existencials, les seves preguntes cap al futur… i altres qüestions sobre les quals es pregunten els seus associats.

I, per a comentar i debatre sobre elles, han tingut la gentilesa de convidar a l'Associació Catalana de Capitans de la Marina Mercant. Serà perquè ens formulem, si no idèntiques, si que molt semblants interpel·lacions existencials

Previ al debat, a més d'una molt agradable i excel·lent menjar (com no podia ser d'una altra manera) en el Casc Vell de Bilbao amb Patxi Odiaga, president de la AVCCMM, mantenim una conversa que serà un preàmbul del debat que citem mes a dalt.

Odiaga planteja una inquietud que és avui -i en això estem d'acord- generalitzada a l'associacionisme al nostre país, i en particular al que aquest significa per a la nostra joventut professional: tenim la impressió que els joves marins no senten, en general, cap o gairebé cap necessitat d'associar-se. Què em donen la AVCCMM o la ACCMM? Què em donen? És l'expressió que se'ns fa més comuna en reflexionar sobre la postura dels marins joves: Què els donem?

Patxi Odiaga em comenta el difícil que resulta fer entendre als marins joves que no som ni un sindicat ni tampoc un col·legi professional. Som una mica més i diferent. No cobrim reclamacions laborals perquè no somo un sindicat; però si que tractem de crear opinió i pressió en l'Administració sobre les condicions en la qual es desenvolupa el nostre treball de capitans i oficials.

Si que tractem que la societat en general, i la marítima en particular, prengui consciència de la nostra posició com a professionals absolutament necessaris perquè els vaixells es moguin. I, sense vaixells, no hi ha transport marítim ni comerç internacional.

Aquesta conversa segueix en li debat obert en el Itxsasmuseum, al costat d'altres col·legues, en el curs de la qual tots coincidim en la necessitat de posar en pràctica mesures que resultin d'interès als nostres joves col·legues, i prenguin consciència de la nostra utilitat com a associacions professionals. Difusió amb les revistes Recalada de la AVCCMM i Singladura de la ACCMM, pàgines web, accions en comú en les plataformes internacionals de les quals somo membres com Cesma, Ifsma, i en la qual la nostra presència és real, com l'OMI i, naturalment l'Administració espanyola com és la Direcció General de la Marina Mercant (DGMM), davant les quals la nostra actuació en defensa dels interessos e la nostra professió i dels homes de la mar en general, es posa de manifest.

Aquestes podrien ser, en opinió de Patxi Odiaga, compartida pel qual subscriu, les conclusions del debat:

 Necessitat de major presència social.

 Fer arribar el nostre missatge a tota la societat marítima i no sols a aquesta.

 Difusió de la nostra activitats.

 Organització de sessions temàtiques d'ampli interès professional.

 Acció decidida davant de l'Administració de l'Estat, cada vegada que sigui necessari. I

tot això, amb l'ànim i la il·lusió que una nova generació prengui el testimoni per a altres cinquanta anys addicionals.

                                                                                                                     Capt. AGUSTÍN MONTORI