EL CUNYAT
EL CUNYAT ¿UNA ALTRA INSTITUCIÓ QUE TOCA FONS?
Sí que és veritat que en els darrers anys la figura/ institució del cunyat havia desbancat la figura / institució de la sogra en els acudits, burles i llocs comuns, siguin publicitaris o socials.
Hi havia precedents: Ausiàs March/ Janot Martorell, Franco/ Serrano Suñer o Felipe/ Iñaki, entre molts altres, però és gràcies a un article publicat a Naucher Global, el 5 de novembre, que se'ns descobreix qui és el súmmum del mal cunyat, perquè se’l defineix com:
venjatiu, acusador, absurd, libel, fugat, pres, ressentit, amargat, infamador, rescabalat, mortificador, contradictori, mentider, vomitiu, rancorós, porc, fraudulent, infame, fals, intranscendent, verinós, fabulador, tafaner ...
Tots aquests afalacs -referits a una única persona, i en un sol article- s'atribueixen al cunyat d'Antonio López, 1r marquès de Comillas, el fins ara molt desconegut Francisco Bru Lassús.
Bé, també s’emporten la palma els historiadors especialitzats, que tampoc no han estat massa objectius amb la figura de Francesc Bru, al menys no com a l'autor de l'article li agradaria. I és per això que a la mateixa nota —i entenem que, amb tot respecte— aquest els tracta de:
beneits, sectaris, indigents intel·lectuals i crèduls .
L'article no és només multidisciplinàriament interessant, sinó que també convida a la reflexió. A mi, particularment, em genera un dubte, una proposta i una pregunta.
Dubte : L'autor de l'article i qui fa els discursos a algun dels nostres alegres diputats, són la mateixa persona?, són de la mateixa família ?, són cunyats?
Proposta: Les estàtues que situem en els nostres carrers (i rotondes) no tenen per què estar monopolitzades per persones exemplars. També podria ser molt didàctic per a la memòria col·lectiva exposar els no-exemplars, naturalment perquè no es repeteixin els seus fets, no caldria sinó.
A Barcelona, al començament de la Via Laietana, hi ha un pedestal desokupat. Proposo que se li col·loqui al damunt un bust/ estàtua de Francisco Bru, perquè serveixi com a no-exemple per a futurs cunyats inquiets. De ben segur que l'autor de l'esmentat article es manifestarà clamorosament a favor.
Pregunta : Cal tanta desqualificació de tot i per tot?
Víctor Rubio
PS Diuen les males llengües que quan el Sr. Bru es referia a Antonio López per carta, escrivia només "el marquès" ... per allò de les comillas, és clar.