CARTÒGRAFS
L'ESCOLA CARTOGRÀFICA MALLORQUINA MEDIEVAL
El 1921, fa just un segle, la Biblioteca Nacional de França, amb motiu del cinquantenari de la “Société de Géographie”, va organitzar una exposició dels millors mapes que posseïa. Es va poder constatar que alguns dels mapamundis medievals exhibits, sorprenentment, contenien una descripció escrupolosa de l'interior de l'Àfrica Central.
Això va despertar l'interès de l'historiador de la marina francesa, Charles de La Roncière, que va concebre el projecte de reunir, en original o còpies, el Corpus de tots els mapes medievals dispersos pel món, cosa que va poder fer gràcies al mecenatge del rei de Egipte Fuad I i a través de sengles desplaçaments a Itàlia, els Estats Units, Bèlgica… i Catalunya.
Al seu estudi, publicat el 1924, La Roncière va comparar els mapes i atles conservats a París, Florència, Mòdena, Barcelona, Roma, Nàpols i Nova York i va poder reconstituir el naixement, progressos i decadència d'una escola cartogràfica importantíssima: l'escola de Mallorca . “De vegades camuflats sota noms cristians —escriu La Roncière— aquests planisferis eren en realitat obra de jueus de Mallorca, que mantenien alguna relació amb els seus coreligionaris dels oasis saharians i del Sudan” Entre aquests preciosos documents històrics que l'erudit francès esmenta o reprodueix, hi ha el planisferi de Dulcert o Dolcet (Biblioteca Nacional de París), el planisferi català (Biblioteca Estense de Mòdena), l'Atlas català de Charles V de França (BN de París ), els planisferis catalans de la Biblioteca Reial de Nàpols o de la Biblioteca Nazionale i de l'Arxiu dello Stato de Florència, així com el planisferi que es conserva al nostre Museu Marítim de Barcelona, obra de Gabriel de Vallseca.
Els orígens d'aquesta escola catalano-mallorquina són incerts, però sens dubte molt remots. Alguns experts afirmen que l'erudit Papa occità Silvestre II, elevat al pontificat l'any 999 i que en la seva joventut es va educar a la cort del comte de Barcelona Borrell II i al monestir de Ripoll, va rebre les influències d'un cosmògraf català anomenat Llobet per a la seva obra “Liber d'utilitatibus astrolabii”, com també ho faria el matemàtic i astrònom jueu barceloní Abraham Savasorda.
Sembla també possible que es produís una emigració de savis jueus andalusos, perseguits per l'integrisme islàmic dels almohades, cap a Catalunya, Provença i Mallorca, després de la conquesta de les illes per Jaume I.
Resulta interessant ressaltar que Ramon Llull, al seu “Lliure de les meravelles del món” (1289) descriu la nomenclatura dels punts cardinals i dels vents, indica que els marins usen els mapes, el compàs, l'agulla de marejar i l'Estrella del Mar (Rosa dels Vents). També descriu l'itinerari de les caravanes de camells al Sàhara i el comerç de la sal procedent dels llacs salats africans. Tenint en compte l'activitat missionera del beat mallorquí a terres del Maghreb, podria ser que adquirís aquests coneixements de primera mà.
Tot i això, la primera prova documental de l'existència de la cartografia mallorquina apareix el 1339, amb el portolà d'Angelí Dolcet, que a més de la Mediterrània, descriu les illes Canàries, Mali i el mar Roig, amb descripcions en llatí, i que es conserva a París.
Així mateix, també a París, es conserva l'Atlas Català de Charles V de França, monarca que el va rebre com a regal de Joan I “el Caçador”, rei d'Aragó. Aquest el va encarregar a Abraham Cresques i al seu fill Jaffudà (el qual un cop instal·lat a Barcelona a instàncies del rei Martí I “l'Humà” canviaria el seu nom pel de Jaume Ribes). El rei va pagar-los 130 florins d'or per l'obra.
Aquest Atles dels Cresques representa el nivell màxim dels coneixements geogràfics medievals europeus i la seva descripció d'Extrem Orient i l'Índia no va ser superada fins l'arribada dels portuguesos allà, a les albors del segle XVI. La riquesa informativa i riquesa decorativa que presenten els seus sis pergamins enganxats a sengles taules articulades de fusta són impressionants: Diagrama per al càlcul de les marees i de les fases de la lluna, mapa del món conegut entre les latituds 10º i 60º Nord i longituds 20ºW i 120ºE, rumbs i vents dominants, paral·lels d'acord amb una projecció semblant a la de Lambert.Els textos descriptius de terres i ciutats ja estan escrits en català.
Altres mapes dels Cresques són els abans esmentats i que es conserven a Nàpols i Florència. Posteriorment, apareix el nom de Gabriel de Vallseca, probablement nascut a Barcelona i fugit a Mallorca després de l'assalt al Call barceloní del 1391, cartògraf i constructor de brúixoles. Es calcula que va elaborar unes 2000 cartes o portolans, dels quals se'n conserven només acreditades tres: una a la Biblioteca de París, una altra a Florència i la tercera (i més famosa) el mapamundi del Museu Marítim de Barcelona, obra de 1439 que, pel que sembla, va pertànyer anteriorment a Amérigo Vespucci.Després de moltes vicissituds, va ser adquirida el 1910 per Pere Bosch Oliver, que al seu torn la va vendre a l’Institut d’Estudis Catalans, que l’ha cedit en comodat al Museu Marítim des del 1960.
Un altre nom important al segle XV és el de Macià de Viladestes, autor dels tres mapes que es troben a París i Florència, un d’ells procedent de la cartoixa de la Vall del Crist de Segorb.
Malauradament, l'expulsió dels jueus decretada pels Reis Catòlics el 1492 va truncar el desenvolupament d'aquesta escola mallorquina de cartògrafs, que es van dispersar per diversos àmbits: Gènova, Florència, Messina, Malta, Venècia o Fes.
Ens han quedat allà alguns noms: els Oliva, els Rossell, o el Mestre Jaume que havia estat cridat per Enric el Navegant de Portugal per tal d’instruir els seus pilots L'última expressió d'aquesta escola rau en Jaume Ferrer de Blanes, nascut a Vidreres. Es discuteix si va ser o no cridat pels Reis Catòlics per tal d’aconsellar Cristòfor Colom abans del seu primer viatge cap a Occident, en relació amb la derrota a seguir. El que sí que resulta acreditat és que, ja el 1494, el rei Ferran va requerir els seus serveis per tal d’ajudar a delimitar el famós meridià (a 370 llegües de les illes de Cap Verd) que havia de delimitar els territoris adjudicats respectivament a Espanya i Portugal pel Tractat de Tordesillas.
A partir de l'epopeia colombina, l'escola de pilots de la Casa de Contractació de Sevilla prendria el relleu a la cartografia mallorquina i catalana en l'elaboració dels mapes que utilitzarien els navegants, documents que serien durant molt de temps considerats secrets d'Estat.
Capt. JOAN CORTADA