NOUS CANVIS EN EL NOMECLÀTOR BARCELONÍ

NOUS CANVIS EN EL NOMECLÀTOR BARCELONÍ

NOUS CANVIS EN EL NOMENCLÀTOR BARCELONÍ?

Veus ben informades indiquen que l'actual ajuntament de Barcelona es proposa efectuar un nou canvi en el nomenclàtor de la llista de carrers urbana.

Novament, el barri afectat és el de la popular Barceloneta. Fa relativament poc temps, el consistori va acordar dedicar a l'actor Pepe Rubianes la que fins llavors s'havia conegut com a carrer de l'Almirall Cervera. Després de l'ostracisme del marí heroi de la desastrosa batalla naval de Santiago de Cuba, ara el personatge afectat seria don Joan de Borbó, comte de Barcelona. Pel que sembla, la principal artèria de la Barceloneta perdria la denominació que ostenta des de l'any 1993, quan l'alcalde Maragall va decidir donar-li el nom de l'avi de l'actual cap de l'estat, per a passar a ser el Passeig de l'Open Arms, en honor al vaixell que en època recent s'ha distingit en accions de rescat de migrants i refugiats al Mediterrani. No seria aquest el segon canvi de denominació d'aquest passeig, tan popular entre turistes (quan n'hi havia) i també entre els manters, sinó el tercer. Quan el barri es va edificar, a mitjan segle XVIII, va ser batejat com a Carrer Real pels enginyers militars que es van encarregar de la urbanització de la zona i de la construcció dels edificis que en la seva majoria persisteixen, segons un estricte patró lineal de carrers rectes i quadrícula d'illes de cases, en substitució dels habitatges demolits en el barri de la Ribera per a l'erecció de la gran fortalesa de la Ciutadella. A mitjan convulsa centúria següent, després d'una arribada al poder dels progressistes, va passar a ser anomenat Passeig Nacional, nom que va subsistir sense interrupció fins a l'abans citat 1993. Més sorprenent, per l'arriscat, és un altre possible canvi de nom que s'ha filtrat aquesta vegada a través de les AV i que també pretén abordar pròximament l'equip de l'alcaldessa Ada Colau.

Des de 2015, la Ponència del Nomenclàtor, llavors dirigida per Xavier Domènec, va anunciar que la plaça d'Antonio López rebria una altra denominació, la qual se sotmetria a consulta popular en el marc d'una multiconsulta que, fins avui, no s'ha arribat a celebrar per decisió del TSJC i que segueix pendent d'un recurs municipal davant el Tribunal Suprem. Entretant, en 2018 l'estàtua del primer marquès de Comillas va ser retirada i, entre l'estranya impressió que produeix la visió d'un pedestal orfe i la persistència del nom de la plaça, la situació actual sembla ser com si l'Ajuntament s'hagués quedat "penjat de la brotxa".

Es diu que, per a sortir de l'incòmode tràngol, els municipals barcelonins s'inclinarien ara a prendre una decisió, sense mitjançar cap consulta a la ciutadania. El nom que sona més insistentment per a figurar en les plaques corresponents és el de Nelson Mandela.

En la fulla mensual de l'AV de Nou Barris, el seu vicepresident i historiador Innocenci Sants signa un article en el qual afirma: "El TSJC pot frenar una consulta, però no una recollida de signatures, aspirem a reunir més 62.000 en quinze dies i això equivaldria a una ratificació popular igual o major que qualsevol consulta" i seguidament es mostra decididament a favor de la proposta amb aquest argument "D'aquesta manera, el consistori compliria dos dels seus objectius; introduir el nom d'una persona de color, com a desgreuge per les sospites que recauen sobre el marquès, i fer l'ullet a la tradició, ja que en els anys 20 del segle XX els barcelonins es referien a l'estàtua com; el negre Domingo".

Francament, aquesta vegada no coincidim amb aquest "docte i barroc" raonament.

ACCMM