EL SEGELL
EL SEGELL
Sant Valentí i el whisky
Per a moltes persones, com els entusiastes responsables comercials del Corte Inglés, sense anar més lluny, Sant Valentí és el dia en què els enamorats han de donar, inexcusablement, proves materials del seu amor en forma de regals.
Per a unes altres, sobretot a Catalunya, el dia de materialitzar el sentiment amorós, aquesta vegada feliçment centrat en una rosa i un llibre, no és Sant Valentí, és Sant Jordi.
Però la meva amiga Montse em va fer notar que, per a un selecte grup, Sant Valentí és el dia de “la llei seca”, sorprenent però molt real!
Efectivament, el 14 de febrer de 1929, la banda del sud de Chicago dirigida per Alfonso Capone (gestionada diríem ara) va destrossar a la banda del nord (la dels irlandesos) executant a set dels seus membres en la part posterior d'un garatge.
La llei seca, la prohibició de fabricar i comercialitzar begudes amb més de 0,5% d'alcohol, es va establir als EUA en 1919 i va estar en vigor durant 14 anys, període en què les màfies es van desenvolupar tant que es van convertir en un superpoder, un estat dins de l'estat. Les van impulsar joves amb molta “iniciativa”. Al Capone acabava de complir trenta anys el dia de la massacre i el seu rival Bugs Moran tenia trenta-quatre. La imatge del gàngster americà, amb barret calat, americana amb les solapes aixecades i la metralleta Thompson (la del tambor) destrossant un automòbil ocupat per les seves víctimes, forma part inesborrable de l'imaginari de diverses generacions. Tot en blanc i negre i amb una ampolla de whisky com a rerefons permanent.
Als que sortíem de les llavors EON, ara dites facultats de naúticas, per a iniciar les pràctiques embarcant com a agregats ens sorprenia, agradablement, la institució del segell o entrepot, aquella petita cambra que es precintava en arribar a port i que contenia els productes “estancats” a nivell fiscal. Bàsicament es tractava de tabac i begudes alcohòliques lliures d'impostos, que estaven destinades al consum intern de la tripulació i, molt important, a obsequis de cortesia per a les autoritats locals que regularment accedien a bord, per a emplenar els requisits legals (duana, sanitat, policia…) que eren pertinents.
Per a un estudiant, que generalment venia d'una economia precària, el tenir accés al tabac ros americà i al whisky, a un preu baixíssim, era un regal d'iniciació social novedosísimo. Perquè era tota una novetat quan en la teva cabina, escrivint la següent carta a les persones estimades, alçaves la vista i al costat dels tres llibres que t'acompanyaven, et topaves amb el cartó de Marlboro, el cartó de Coronas, (recordem que en aquell temps el tabac no matava) i, en l'extrem del prestatge sòlida, vertical, inquebrantable -com es deia llavors- una ampolla de whisky escocès.
Notaves que aquell conjunt era tota una declaració visual de que ja havies arribat al món dels adults i et feia sentir com aquell H.Bogart, en un buit i fosc Rick’s Cafè, externament sol però, interiorment, molt acompanyat de mil pensaments i emocions.
He comprat, per primera vegada en molts anys, una ampolla de Chivas, l'obriré demà, Sant Valentí, dia de la llei seca. Gràcies Montse.
MERCANTE