TRISTESA A BEIJIN
Tristesa a Beijin
“Contra Trump ens anava molt bé”
Hi ha vegades a la història que quan un poder s’ “engorila” i es colpeja amenaçador el pit amb els seus punys, provoca un efecte dinamitzador i estimulant en el receptor de les seves amenaces. El món recordarà el mandat de D.Trump per moltes coses, però una d'elles serà pel sorpasso i entronització de la Xina com a líder econòmic i tecnològic (però encara no militar) planetari.
Trump va sortir al terreny internacional com un miura embravit, envestint a tort i a dret. Amb el seu insolidari i amenaçador “America first” va convertir els drets aranzelaris en bombes de dispersió contra el comerç internacional i va continuar desconcertant als seus tradicionals aliats (fervents o tàctics) amb l'abandó dels grans acords internacionals convertint “el ruedo” en un espai massa inestable.
Però allí estava Xi Jin Ping (a partir d'ara Morante de Pequín) que en el primer terç del mandat va parar, després va atemperar i en la recta final ha manat de forma tan artística i torera que s'ha guanyat el respecte de tots els aficionats a això de “la globalització ben entesa”.
Recordem alguns puntazos de l'aconseguit per la Xina en l'últim any de mandat del Sr.Trump.
Projecte OBOR.
The Belt and Road Initiative (BRI)
“La millor mercaderia del món no val res si algú no la transporta”. A la Xina, la fàbrica del món, han tingut sempre molt present que el transport forma part del producte i, en conseqüència, forma part del benefici. Els importadors espanyols, per exemple, saben el que costa voler controlar el transport del producte a importar. L'exportador xinès farà descomptes, nolis especials i tot el que pugui amb la condició de no cedir la gestió logistica fins al destí final.
El projecte OBOR (one belt one road), ara anomenat BRI (The Belt and Road Initiative) és la nova ruta de la seda que porta anys gestant-se però que s'ha visibilitzat, en tota la seva grandiositat, tan sols enguany. És la super-autopista per als productes xinesos als principals mercats del globus (excepte Amèrica). Per ferrocarril a través de tota l'Àsia central, i per via marítima seguint les costes del Indico, el Golf Pèrsic, la mar Rojo i la Mediterrània.
Un cabalós riu d'inversions va construint infraestructures logístiques i digitals dominades per corporacions xineses (o les seves aliades) que ja influeixen en orient mitjà, nord, centre i sud d'Europa. I ara, l'acord que la Xina ha signat al desembre amb la Rep.Dem. del Congo més els ja anunciats amb Botswana, Tanzània i Seychelles, confirmen el total domini logístic de la Xina també a Àfrica.
El NEFC (RCEP)
Aquest tractat, que crea el més gran mercat de lliure comerç del món, portava vuit anys de gestació, sense avançar ni consolidar-se, però ha estat durant aquest últim any que la Xina ha aconseguit, triomfalment, la signatura d'adhesió dels seus 15 membres.
És un pati de col·legi gegantí, on juguin sense problemes els productes industrials i tecnològics xinesos. 2.300 milions de consumidors potencials que sumen un PIB de 25 bilions de dòlars. El major mercat comú mai creat.
A més de la Xina i els països asiàtics amb economies en creixement, s'hi han sumat emblemàtics aliats de Washington fins a la data incondicionals, com són el Japó, Corea del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, que no volen deixar fora a les seves economies d'aquest festival del comerç internacional
Amb el tractat RCEP, l'eix econòmic mundial abandona l'Atlàntic i se situa, amb banda i música, al Pacífic.
Els temps estan canviant.
Acord comercial amb la Comunitat Europea
Un altra tractat que portava set anys gairabé en la via morta fins que la recentíssima crida personal del president Xi a Úrsula von der Leyen, Charles Michel, Angela Merkel i Emmanuel Macron, ha resolt i conclòs l'acord amb èxit total.
A més, i per primera vegada, el condicionant de respecte als drets humans i voluntat democràtica, que la CE sempre exigeix en els seus acords econòmics amb tercers, no apareix en els documents. Que ningú s'esquinci les vestidures, a la vista de com actuen alguns dels tercers països que han signat acords comercials amb la CE, podem afirmar que aquesta clàusula fa anys que figurava en la categoria de “ornaments”.
Els inversors i els grans empresaris europeus estan molt, molt contents, aixó es el que conta!
Xangai de nou nº1 en ports
L'endemà d'acabar-se 2020, El port de Xangai ha comunicat al món el seu nou rècord en l'operació de contenidors; 43,3 milions de TEUS.
Malgrat el Covid, malgrat la frenada a les exportacions a USA imposades per la guerra aranzelària, Xangai ha incrementat el seu volum d'activitat en contenidors un 14% en relació amb 2019 i manté fermament el primer lloc en el rànquing mundial de ports, que ja ostentava.
Pel costat americà, els ports de Los Angeles i N.York, amb una activitat de 8/9 milions de teus, preveuen caigudes del 3% i del 2,4% respectivament.
MERCANT
PS. Aquest fenomen d'acció reacció econòmic-política no és nou, encara recordem, amb una llàgrima en els ulls, tant bé com li esqueien a l'estat del benestar les amenaces nuclears i ideològiques de l'extinta URSS.