STELLA MARIS
De la mar a la taula...
Stella Maris no sols és present amb els marins dels grans vaixells dels ports, la tasca pastoral de la gent de mar abasta també el sector pesquer. És a dir, segueix el deixant que marca la traçabilitat del peix des de la mar a la taula, des de la feina en baixa o alta mar fins a la convivència quotidiana a les cases dels barris de pescadors.
Som testimonis de com la suor de la pesca es confon amb el salnitre de la mar que ho impregna tot. Intentem estar al costat de l'esforç quotidià de tanta gent, cada vegada menys, que procura una bona pesca per a l'aliment de tots. Corroborem que és un dur treball que subsisteix a la mercè de temporals i en contra de circumstàncies econòmiques que amenacen les seves condicions laborals.
Alguna vegada xerrem, menys del que volguéssim, José, un pescador del Grau de Castelló i jo. Moltes parròquies de mar tenim la sort de ser pròxims, ja que els amarraments i les llotges no solen estar lluny de les esglésies. Com dic, José, entre jornada i jornada de mar, s'asseu a la taula i xerrem una bona estona. Ens coneixem de fa temps, la família està vinculada a la parròquia pel Grup Scout al qual pertanyen les seves filles.
Em compta els projectes que porten entre mans i em crida l'atenció una afirmació: el pescador d'arrossegament, encara que té mala fama, gaudeix de ser una mica com l'agricultor i una mica com el caçador. Llaura la mar, el cuida (de fet, treuen tones d'escombraries cada any amb les barques) i persegueix les espècies de peix allà on s'amaguen perquè, per l'experiència, sap trobar-les. Cada mar té els seus secrets i modela la cultura marinera en cadascun dels nostres tres mars.
El mariner em diu: "Tenim sort de tenir una costa privilegiada per a la cria de peixos", i afegeix "però una vegada el gènere entra en la llotja, se'ns escapa de les mans, el benefici més gran se l'emporten uns altres". I em recorda un quadre de Sorolla: "Encara diuen que el peix és car!". Des de 1894 que es va pintar, podria continuar sent el títol del retrat avui del sector primari que comparteix els disgustos de l'esforç poc valorat. Com en la paràbola evangèlica dels veremadors aturats (Mt:20, 1.16)
Albert Arrufat
Director del Stella Maris Castelló.
Mateu:20, 1.16
Perquè el regne dels cels és semblant a un home, pare de família, que va sortir al matí a contractar obrers per a la seva vinya. 2 I havent convingut amb els obrers en un denari al dia, els va enviar a la seva vinya. 3 Sortint prop de l'hora tercera del dia, va veure a uns altres que estaven en la plaça desocupats; 4 i els va dir: Aneu també vosaltres a la meva vinya, i us donaré el que sigui just. I ells van ser. 5 Va sortir una altra vegada prop de les hores sisena i novena, i va fer el mateix. 6 I sortint prop de l'hora onzena, va trobar a uns altres que estaven desocupats; i els va dir: Per què sou aquí tot el dia desocupats? 7 Li van dir: Perquè ningú ens ha contractat. Ell els va dir: Aneu també vosaltres a la vinya, i rebreu el que sigui just. 8 Quan va arribar la nit, el senyor de la vinya va dir al seu majordom: Crida als obrers i paga'ls el jornal, començant des dels darrers fins als primers. 9 I en venir els que havien anat prop de l'hora onzena, van rebre cadascun un denari. 10 En venir també els primers, van pensar que havien de rebre més; però també ells van rebre cadascun un denari. 11 I en rebre-ho, murmuraven contra el pare de família, 12 dient: Aquests darrers han treballat una sola hora, i els has fet iguals a nosaltres, que hem suportat la càrrega i la calor del dia. 13 Ell, responent, va dir a un d'ells: Amic, no et faig greuge; no vas convenir amb mi en un denari? 14 Presa el que és teu, i ves-te'n; però vull donar a aquest darrer, com a tu. 15 No m'és lícit fer el que vull amb el meu? O tens tu enveja, perquè jo soc bo? 16 Així, els primers seran darrers, i els darrers, primers; perquè molts són anomenats, més pocs triats.