LA DONA EN LA MAR
"LA DONA EN LA MAR"
Aprofitant el "Dia Internacional de la Dona en el Sector Marítim".
Molt senyors meus, dones en la mar n'hi ha hagut SEMPRE! Qui han estat el manteniment de les famílies dels marins des de temps immemorials?, doncs clar... les dones marines: netes, filles, germanes, esposes, companyes i mares de marins; al mateix temps que mariscadores, pescadores, xarxaires, facedores de vida, cuidadores...
Rius de tinta han corregut referent al tema en aquests temps, i, mirin, vostès per on, m'he decidit a agafar el timó i no deixar a la deriva el que penso, perquè soc dona al mateix temps que marí. Tan senzill com això.
No soc, de per mi mateixa, persona d'encasellar: dona/home, alts/baixos, macos/lletjos..., ni per gènere ni per entorn. Sent dona, i sense tradició familiar a la meva esquena, vaig decidir fer-me marí. Heus aquí ja el primer escull, convèncer als progenitors que "AIXÒ" és el que volem ser.
Cal dir que, si ens remuntem en el temps, no comencem a navegar en el millor moment de la història marítima: ja s'havia acabat l'era de les "soldades atractives", en el preludi de l'odissea per a aconseguir bons embarcaments, l'ham de les rutes i campanyes per les mars del Sud (tot molt bucòlic i novel•lesc), travessies amb vaixells més ràpids i curts sojorns en port. En definitiva, aquella idea romàntica de la navegació estava tocant fons.
I per a acabar de posar-li fil a l'agulla, som un col•lectiu minoritari en una professió de minories i erudició masculina. Llegint això podríem fer-nos a la idea d'una gran hecatombe, perquè com sempre, arriben els Organismes Oficials i acaben d'adobar-ho tot amb les seves "polítiques d'igualtat", que l'única cosa que fan és aprofundir la bretxa i la diferència de gèneres a bord. Com pretenen esmenar una discriminació forçant una altra!
Quan vaig arribar a bord, com en qualsevol altre entorn laboral, només pretenia ser una més: treballar, cohabitar, relacionar-me, aprendre, discutir, ser en definitiva un tripulant més, i això no és tasca fàcil, però, quan ho és? Alguna cosa que he pogut observar, i donar fe d'això, és de la masculinització que hem sofert moltes de nosaltres al contacte amb les tripulacions en les nostres navegacions. Hem assimilat i copiat regles, actuacions, intentant així evitar "dolents entesos", atraccions amoroses/eròtiques. M'enerva que no es normalitzin comportaments i relacions, siguin del tipus que sigui, o és que en els entorns laborals de terra no succeeix?
Aprenguem primerament a ser nosaltres mateixes allà on anem, perquè si no, què és el que li estem exigint als altres? Treballem com qualsevol altre company, perquè convisquem amb tota la naturalitat possible, donada la peculiaritat del nostre entorn de treball. Necessitem deixar de tenir aquesta sensació de revisió, seguiment i escrutini del nostre treball per part de la resta de la tripulació, però també ser plenament conscients i deixar de ser "més papistes que el Papa", ja que no hem de considerar "masclistes" molts comportaments que se succeeixen amb qualsevol altre membre de la tripulació "no femení". Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.
Sabem que el tanteig entre sexes és indefectible, però perquè només podem entendre-ho o veure-ho des d'una connotació negativa, no ho és, o no deuria. Segons la meva modesta opinió personal, estem degudament preparades i, si no és així i també succeeix en la part masculina, podem i hem d'aprendre.
De tota manera, no vull ser lesiva, si d'alguna cosa hem rigut en reunions de companyes és de moltes de les situacions viscudes, sense dramatismes, sense enjudiciaments, sense criminalitzacions i utilitzant una frase molt trillada en l'entorn marí: "el que succeeix a bord es queda a bord".
Bé és cert i fàcil de corroborar, que passat un temps embarcades, el destí de la major part de nosaltres serà l'Administració en tots els seus vessants: Ports, Practicatge, Control de Trànsit, Salvament, Asseguradores, drassanes, Ensenyament... I des d'aquí us animo A TOTES a seguir aquí, contra vent i marea, sent MARINS, amb les diferents connotacions que cada vegada més té el fet de ser-ho.
SONIA GUERRA
Associació Catalana de Capitans de la Marina Mercant