COM HA DE SER UN CAPITÀ

COM HA DE SER UN CAPITÀ

M'han demanat que doni la meva opinió sobre que hauria de ser un capità de vaixell, començo per avisar que jo vaig estar navegant des del 1975 fins al 1980, amb el que la meva opinió potser ja està passada de moda i no sigui útil.

En aquests temps, vaig navegar com a “familiar acompanyant” des que em vaig casar fins que el meu fill va néixer. La companyia naviliera era Marasia i per a mi va ser un descobriment meravellós, ignorat per la majoria de la població de Barcelona.

En el meu primer viatge, embarcament en la M/N PACIFICO, sortim de Barcelona cap a Lisboa i després parem en el port de Còlon, que és la porta del canal de Panamà, per a fer combustible i provisions i seguim viatge cap a Amèrica del sud per l'oceà Pacífic amb el canal de Panamà com a atracció principal.Vam tornar i el nostre primer port d'arribada era Villagarcia de Arosa, però embarranquem a l'entrada de la ria, va ser quan em vaig adonar de la responsabilitat que tenia un capità, va ser l'últim viatge del vaixell Pacífic i de Rufino, el seu capità.

Després vaig navegar amb molts capitans, de tota mena, és difícil dir com ha de ser un capità, però l'intentaré: ha d'emanar respecte, però no exigir-ho, tenir empatia, però saber exercir l'autoritat quan és necessari. He navegat amb capitans que després han estat amics i altres, als quals temia quan havíem d'embarcar-nos en el seu vaixell, perquè sabia que la seva presència faria difícil la convivència durant el viatge.

Ha de ser coherent, considero que ha de deixar les coses clares, el principi del viatge. No crec que sigui fàcil ser capità, la seva responsabilitat és aclaparadora. Coneixes de veritat com és un capità quan hi ha un problema a bord, de les seves decisions depenen en gran manera les vides i la integritat de la càrrega i el vaixell però, també la confiança de la tripulació i per tant de la seva resposta en l'adversitat.

Perdoneu que ara al cap de tants anys m'atreveixi a donar la meva opinió, vaig navegar en els temps en què un familiar acompanyant no donava la seva opinió sobre vaixells, política, dones o qualsevol altra cosa que fos polèmica. Tampoc era fàcil navegar de familiar acompanyant.

                                                                                                                         MARISA RONCHERA