PEL.LÍCULES DE VAIXELLS

PEL.LÍCULES DE VAIXELLS

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES (The secret life of the words)

Direcció.- Isabel Coixet. Guió.- Isabel Coixet.

Producció El Desig-Mediapro. Any 2005.- Durada 120 minuts Pais.- Espanya

Repartiment.- Sara Polley(*Hanna),Tim Robbins(Josef),Javier Cámara(Simón), Julie Christie etc...

És un film especial,quant a la seva relació amb la mar, la major part del mateix es desenvolupa en ell però la peculiaritat del mateix està en el fet que els personatges estan ancorats en una estructura fixa. Estan en una plataforma petrolífera de la Mar del Nord.

Hanna, la protagonista, treballa en una fàbrica de la zona costanera. Molt bona treballadora i poc relacionada amb les companyes. L'empresa la força al fet que es prengui un mes de vacances, però Hanna no les desitja, de fet no sap que fer amb elles. Casualment sent una conversa respecte a la urgència d'una infermera, per a cuidar un ferit greu en la plataforma, s'ofereix i al moment l'accepten. L'única cosa que diu és que és infermera, sense papers de residència però amb experiència sobrada. No hi ha temps i un helicòpter la trasllada a la plataforma de manera immediata. Coneix a Josef, prostrat en el llit, amb múltiples cremades i lesions.

La relació serà d'una professional competent però sense donar a conèixer ni tan sols el seu nom, ni cap dada o característiques d'ella. Hanna és un personatge que es va endevinant que ve d'un dolor terrible i que la té traumatitzada i aïllada del món.Josef , a causa de les cremades, està cec temporalment i no sap com és la dona ni la seva aparença.

Aquest és l'arrencada d'una trama evidentment molt trista i dramàtica en aquesta plataforma que no està operativa a causa de l'accident i amb tota la dotació traslladada o evacuada, amb l'excepció del ferit i una mínima que consisteix en cinc homes.

És una bona pel·lícula i molt bona la interpretació tant de Sara Polley com de Tim Robbins, sempre magistral. l'acostament gradual dels personatges és la base de l'interès que ens té pendents de la història.

Isabel Coixet és una directora que no agrada a tothom però el que filma sempre ho fa bé.

                                                                                                                                            Paco Dobaño