PEL.LÍCULES (CASI) DE VAIXELLS
LA MIRADA D'ULISSES (Ulysses Gaze)
País- Grècia
Any- 1995. metratge- 176 minuts.
Direcció-Theo Angelopoulos. Guió- Tonino Guerra, Theo Angelopoulos i Petros Markaris
Producció de Grècia, França, Itàlia i Alemanya que comprenen diverses productores de cinema i televisió.
Repartiment.- A(Harvey Keitel), 4 dones( Maia Morgenstern) S(Erland Josephson), Amic(Giorgos Michalakopoulos)
Amb el títol inicial de To Vlemma tou Odyssea es dona el primer gir de manovella d'aquesta original i molt personal pel·lícula, com sempre són les d'aquest director.L'he vist tres vegades, primer al cinema i dos més en vídeo i DVD i sempre m'ha atrapat per la seva lírica cinematogràfica i l'impacte del moment en plena guerra dels Balcans.
Recalco això de personal per al que em serveix una anècdota prèvia al rodatge. Sembla ser que Harvey Keitel quan va arribar al set el va fer acompanyat de tot un equip, com solen fer les estrelles de Hollywood, Angelopoulos, donada la seva forma austera de funcionar, li va preguntar si havia llegit el guió que li havia enviat, tornés sobre els seus passos el llegís i tornés al rodatge després. Keitel va tornar, aquesta vegada, només sense la seva “cort”, i va fer la pel·lícula amb una absoluta implicació en la història i el personatge. És un film difícil, tant per al seu creador com per a l'espectador.
Per al protagonista és una cerca de si mateix, en l'esdevenir del seu viatge que té per objecte trobar les primeres pel·lícules, de fet rotllos, de les albors de la cinematografia grega i que van rodar els germans Manakis a principis del segle XX.
El personatge principal, A, és un cineasta grec, exiliat fa molts anys als Estats Units, que retorna a Grècia amb la idea obsessiva de trobar aquest tresor perdut del qual disposa d'unes primeres pistes. Tot és molt complicat donat l'escenari en què es mou i la greu situació dels països balcànics en guerra.
D'entrada retroba la Grècia clàssica, que està pertot arreu en forma de ruïnes, pedres i estàtues i que li connecta amb el viatge d'Ulisses en L'Odissea. També ho fa amb el seu propi passat familiar tant a Grècia com posteriorment a Bucarest i amb la més recent ensulsiada del comunisme accentuat amb les impressionants imatges de l'escultura gegant de Lenin trossejada i carregada en la barcassa pel Danubi en la qual fa una part del seu propi viatge. Travessa diversos paises com Albània, Macedònia, Bucarest a Romania, Belgrad a Sèrbia i finalment Sarajevo a Bòsnia.Per a a és el viatge de l'etern retorn personal i històric.
No li importa a Angelopoulos rodar llargs, a vegades, llarguíssims plans seqüència, per a mostrar-nos la seva particular visió de la història, ja que per a ell, la vida està feta de successius plans seqüència, lluny del frenètic cinema actual saturat de, gairebé sempre, escenes molt curtes.
Resumint, La mirada d'Ulisses és una pel·lícula alhora un document actual, històric i sobretot poètic d'un dels últims lírics que ens quedava al cinema. Per a gaudir-la cal tenir paciència, no tenir pressa, les imatges ens compensaran que és el que a mi em succeeix en veure-la.
Gran interpretació d'Harvey Keitel, a ressaltar la de Erland Josephson gran actor de tantes pel·lícules de Bergman, Sens dubte molt recomanable.
Paco Dobaño