PELI.LÍCULES SENSE VAIXELLS
FINS QUE VA ARRIBAR LA SEVA HORA
(Céra una volta il West) (Once upon a estafi in the West)
Any,1968.-País,Itàlia- Durada,165 minuts. Producció,Paramount Pictures.
-Director Sergio Leone.
Guió, Sergio Leone, Darío Argento, Sergio Bertolucci Sergio Donati.
Fotografia, Tonino Delli Colli.- Música Ennio Morricone
Repartiment.-Claudia Cardinale(*Jill Mc.Bain), Henry Fonda(Frank) Harmònica(Charles Bronson), Jason Robards(Cheyenne).- Gabriele Ferzetti(*Morton).-Jack Elam, Woody Strode, Frank Wolff, Paolo Stoppa.
Personalment vull dir que fa més de 50 anys sentia un rebuig cap a la figura de Sergio Leone. Amb la seva trilogia de films protagonitzats per Clint Eastwood, Per un grapat de dòlars, La mort tenia un preu i El bo el lleig i el dolent, creia que estava destrossant el clàssic cinema de l'Oest. Només ví una per a formar-me aquesta opinió. Ara tinc clar que em vaig equivocar del tot després de veure aquesta extraordinària pel·lícula.
Després de la famosa trilogia va realitzar altres dues pel·lícules, aquesta, i Ajup-te maleït. Fins que va arribar la seva hora em sembla una de les millors pel·lícules de l'Oest i m'ha fet reflexionar sobre la seva trajectòria. En el 2025 crec que aquest tipus de films en realitat estaven en un pendent inexorable pel desgast, per la falta d'idees, per la falta de protagonistes(mites) i també per les sèries de TV la majoria de baixa qualitat. Sergio Leone les va elevar a les altures amb aquesta obra extraordinària en tots els seus aspectes.
Donant l'última volta de rosca, Fins que va arribar la seva hora és un continu homenatge o recopilació de tantes i tantes pel·lícules memorables per als aficionats És un EPILOGO. Tot neix amb una idea que van gestar junts el propi Leone amb Darío Argento i Bernardo Bertolucci donant vaig piular al primer guió de Sergio Donati i Leone. Es va pensar a rodar-la, aquí tenim un primer homenatge, en el paisatge preferit de John Ford; el Monument Valley d'Arizona. No va poder ser i al final només es van rodar algunes escenes, la resta es van rodar en Tavernes , Almería, escenari de les pel·lícules anteriors del director, sempre simulant l'Oest americà.
El primer original del film és que la protagonista és una dona, Claudia Cardinale, més bella que mai, que encarna a Jill Mc. Bain que arriba al poble per a reunir-se amb Brett Mc. Bain amb el qual es va casar un mes enrere a Nova Orleans.
En una de les primeres escenes veiem com assassinen a Brett i tota la seva família. Ella està sola en un territori desconegut. Si tornem al principi veurem com una banda de facinerosos ha liquidat a tota la família. El cap d'aquesta quadrilla és Frank, un dels personatges més sinistres dels westerns, una altra idea original, l'intèrpret és Henry Fonda un clàssic de papers de “bo” en aquesta mena d'històries però aquí representa el pitjor de l'ésser humà.
El paper del bo és per a Charles Bronson el millor de la seva llarga carrera( Harmònica).complementa el repartiment Jason Robards interpretant un malfactor(Cheyenne), que ens aporta els tocs més humans del drama.
Comença l'acció ,que com és lògic no comptaré, perquè m'agradaria que la veiessin i que poguessin sentir la perplexitat , sorpresa ,sorpresa i admiració, a la fi, davant aquesta gran obra que em sembla una gran òpera . No crec haver vist una pel·lícula amb més primers plans, primers primers plans, de la mà d'un gran director de fotografia com és Tonino Delli Colli, no en va ha treballat amb els millors directors
La música és de Ennio Morricone també un dels grans compositors del cinema i sabut és el gran protagonisme que té la banda sonora en els films on participa. Sembla ser que aquí Sergio Leone per a, aconseguir posar en situació als seus intèrprets, els posava el tema musical corresponent durant el rodatge de les seves escenes. La banda sonora es va compondre amb anterioritat al rodatge.
D'alguna manera també apareix la mar, en un quadre d'una mar embravida penjada en les parets del despatx-vagó del més dolent; Morton(*Gabriele Ferzetti), obsessionat amb fer arribar amb línia fèrria al Pacífic, el seu somni, la seva obsessió.
En resum una gran pel·lícula que em va meravellar i amb la qual, a la fi, vaig poder corregir un de tants errors de joventut, com va anar ignorar-la. La recomano, tenint en compte que és fàcil trobar-la utilitzant els diferents sistemes d'aconseguir-la. Jo la vaig aconseguir gràcies al gran servei que ens donen les biblioteques municipals.
Paco Dobaño