PEL-LÍCULES sense VAIXELLS
VERTIGO D'entre els morts
Titulo original.- D'entre els morts
Any.- 1958.- els EUA.
Director.- Alfred Hitchcock.
Intèrprets.- James Stewart (Scottie Fergusson). Kim Novak(Madeleine i Judy). Gavin Elster(Tom Helmore) MidgeWood(Barbara Bel Geddes)
Guió.- Samuel Taylor, Maxwell Anderson i Alex Coppel)
Musica.- Bernard Hermann.
Producció.- Paramount i Hitchcock Productions.- 120 minuts
Una pregunta que se sol plantejar a la gent del món cinematogràfic i també als mateixos espectadors, és: Quines són les 10 millors pel·lícules de la història del cinema?, en les respostes hi ha algunes que apareixen de manera reiterada i una d'elles és Vertigen, jo també tinc la meva llista i en ella està la pel·lícula de Hitchcock.
Si la pregunta fos molt més compromesa i ens demanessin la favorita en el meu cas seria, sens dubte, Vertigen. Com la majoria dels projectes, i en el cas dels cinematogràfics encara més, els processos de gestació són molt llargs i aquest va durar més de dos anys.
Tot va començar a França i derivat d'una pel·lícula, una gran pel·lícula, d'Henry-George Clouzot de gran èxit; “Les diabòliques”, basada en una novel·la de Pierre Boileau i Thomas Narcejac. Aquests mateixos escriptors van editar una altra novel·la amb el títol “D'entre els morts” que va interessar al director i de forma gairebé paral·lela a la Paramount que va comprar els drets. El projecte es posa realment en marxa amb l'acord de la Productora i el Director.L'elaboració de la nostra pel·lícula passa per les mans de fins a tres guionistes i de manera alternativa, fins a perfilar una història que posa d'acord a tots els interessats.
Quant al protagonista estaven d'acord que havia de ser James Stewart i Hitchcock volia que la protagonista femenina fos Vera Miles però un embaràs la va apartar del paper i va sorgir la posiblidad de Kim Novak en un intercanvi amb la productora Columbia Pictures.
A Barbara Bel Geddes, una actriu amb experiència tant en cinema com en teatre i que tenia l'aval d'un dels guionistes, se li va adjudicar el paper de Midge i Vertigen comença en la seva marxa de rodatge.
L'acció se situa a San Francisco i Fergusson és un detectiu de la policia que en una persecució d'un delinqüent per les teulades de la ciutat està a punt de caure al buit i el que cau en l'intent d'ajudar-lo és un company. A partir d'aquest trauma el nostre protagonista adquireix una malaltia de pànic a les altures, el seu vertigen, decisiu en l'esdevenir dels fets.
Retirat de la policia, un vell amic li demana que segueixi a la seva esposa que sembla dominada per una obsessió, la de creure's ra reencarnació d'una besàvia de tràgic destí. Contra la seva voluntat accepta l'encàrrec i aviat es fascina, s'obsessiona i s'enamora de Madeleine, la bella dona arrossega a Scottie a compartir les seves delirants vivències.
El film, abans de transcórrer les seves dues terceres parts, acaba de manera sobtada amb el segell personal del director, el “suspens”, ja coneixem el final de la misteriosa història, què succeeix?, que els personatges se'ns han ficat en les entranyes i seguim enganxats a ells de manera irremeiable fins al final i sense necessitat de recórrer al “suspens” .Tot es torna obsessiu per a nosaltres els espectadors com per al protagonista, en el seu malaltís amor per una dona morta però que existeix, que pot reviure, sempre que éll la pugui modelar amb les seves pròpies mans. L'objecte amorós, Judy, es va destruint fatalment en el projecte de l'home que mestressa.
Podria parlar molt d'aquesta genial obra del mestre Alfred però només vull compartir-la sempre que pugui. És una extraordinària pel·lícula que com algú va dir que La finestra indiscreta és una pel·lícula perfecta però a la qual li falta una mica d'ànima o arpa, Vertigen és una pel·lícula imperfecta però que té l'ànima de la qual manqui l'altra, també una boníssima obra.
Esplèndid James Stewart, millor que mai, i perfecta Kim Novak, surant en la primera part de la trama i baixant a la terra en la segona. Els títols de crèdit de Saul Bass, molt originals en el seu moment, ens introdueixen en el misteri. La partitura de Bernard Hermann, un dels grans compositors del cinema, té en Vertigen la seva millor obra.
En la meva personal història cinematogràfica, lògicament limitada, és, sens dubte, la meva millor pel·lícula i la continuaré repetint sense cansar-me mai de veure-la. “És una pel·lícula sense vaixells”, però contemplem breument la badia de San Francisco i la seva costa.
Paco