MARIDIÀ 180º

Hutchison. Alguna cosa es mou a Hong Kong

Bianlian (les cares canviants) és un espectacle tradicional de la mil·lenària Xina que sobreviu amb èxit en el segle XXI. Consisteix en una dansa en la qual el ballarí, mitjançant moviments ràpids i successius, va canviant-se de màscares com “per art de màgia”. És una dansa que uneix estètica i moviment amb un cúmul de suggeriments sobre les actuacions dels humans perquè, fins al final de tot, no sabem quina és la cara real de la figura dansaire.

En molts articles de premsa occidentals es tendeix, en un exercici d'empatia turístic-cultural, a comparar les formes de la política xinesa amb el teatre d'ombres xinès. Això és un avanç, no ho nego, perquè en les nostres generacions de postguerra l'imaginari oriental es reduïa a les pel·lícules del trampós Fu Manchú i al teatre xinès de Manolita Chen.

Ara, en què ja ningú diu allò de “el dia que la Xina desperti”, continua sent un desafiament interessant escodrinyar què passa, què pensen o què estan pensant fer els dirigents del gran país degut a les seves sempre contingudes declaracions que contrasten amb les seves estudiades i consistents accions. Aquesta discretíssima manera de fer i manifestar-se és encara més notable en coincidir amb l'inici de l'era Trump, que està resultant una enorme mascletá d'abast global, però molt més estressant que divertida.

Però tornant a l'home sense rostre de Beijing: la setmana passada, la venda de terminals portuàries de Hutchison a un fons americà (acompanyat tècnicament per una naviliera europea) no hauria tingut la repercussió que està tenint si en el lot venut no s'hagués inclòs a última hora les dues terminals que la hongkonesa Hutchison opera en el canal de Panamà.

Recordem que CK Hutchison no és de la Xina, és una multinacional originària d'Hong Kong i el govern xinès no participa en aquest hòlding, per la qual cosa les seves decisions empresarials són lliures i, sobre el paper, no estan subjectes a la política de Pequín.

No estan subjectes, però fins ara el grup ha donat suport a l'ambiciós programa de la nova ruta de la seda impulsat personalment per Xi JinPing. Al següent dia de conèixer-se la venda del paquet de terminals, en una roda de premsa es va preguntar sobre aquest tema al ministre d'Afers exteriors xinès, Lin Jian, que va respondre: “Permetin-me dir en termes més generals que la Xina fa costat a les empreses xineses, incloses les de la RAE d'Hong Kong, perquè inverteixin i facin negocis a l'estranger. Espero que puguin tenir accés a un entorn empresarial just i equitatiu onsevulla que vagin. Ens oposem a tot abús de coerció i pressió en el comerç internacional i les relacions econòmiques.”

El que es va traduir com que, aparentment, tot estava bé amb Pequín i les accions del grup van pujar un 22% en la borsa d'Hong Kong, que és la casa d'aquest hòlding, però el dijous 13 març, en el molt influent periòdic Ta Kung Pao, vinculat al govern xinès, va aparèixer una dura crítica a Li Ka-*shing, fundador del grup Hutchison, per cedir a les pressions de Trump i buscar només el benefici econòmic, qualificant-li de traïdor i egoista.

En molt poques hores, la crítica de Ta Kung Pao, redactada exclusivament en mandarí, va aparèixer replicada en anglès en les publicacions d'Hong Kong i encara va donar temps al fet que la cotització de Hutchison caigués un vertiginós 6% abans del tancament.

El cas és que l'acord de venda no està encara segellat i beneït; està en fase d'aprovació, que es pot prolongar sis setmanes més. Des del primer moment, diferents autoritats de la competència estan valorant la seva idoneïtat i pot ocórrer que la filial portuària de MSC hagi de reduir la seva participació en diferents terminals (per exemple, a Espanya), però ara, sota l'aigua, els corrents que es mouen entre l'illa d'Hong Kong i la península de Kowloong comencen a agitar-se.

                                                                                                                                      ACCMM