LES PROFESSIONS MARÍTIMES I EL ROL DELS ARMADORS
Falten marins.
Falten marins formats, sobretot per a embarcar de primers oficials i capitans”. Va haver-hi unanimitat en el diagnòstic per part dels dos ponents que van intervenir en la conferència sobre Les professions marítimes i el paper dels armadors: Araiz Basurko, subdirectora de l'Associació de Naviliers Espanyols (Anave); i Alberto Tablón, director d'operacions de Oceanglobe, tots dos capitans de la marina mercant.
La conferència va tenir lloc ahir en la sala d'actes de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB), organitzada per l'Associació Catalana de Capitans de la Marina Mercant, l'Associació de Caps de Màquines de la Marina Mercant de Barcelona i la pròpia FNB.
Araiz Basurko va iniciar la seva intervenció amb un reconeixement a la FNB, pionera a impartir cursos d'especialització. Entrant en matèria va presentar les xifres que sostenen la importància del transport marítim per a la societat i l'economia:
90% del comerç internacional de mercaderies es transporta per mar.
2023: 12.324 milions de tones de mercaderies transportades, un 2,5% més que en 2022.
10 setembre 2024: informe sobre la competitivitat de l'economia de la UE: Augment exponencial de la demanda de transport per a 2050: passatgers: + 79%; mercaderies: +100%.
1 de gener de 2024· 64.953 vaixell mercants (1.596 vaixells més que a l'inici de 2023), que sumaven 1.494,4 milions de GT, un 3 9% més que en 2022.
Construcció naval (2023). 2.220 vaixells, contractats (+11,3% en tonatge de pes mort respecte a 2022).
A continuació va desglossar amb detall la situació de la flota controlada per naviliers espanyols, per tipus de vaixells (petroliers, quimiqueros, portacontenidors…) i registre de matrícula: Espanya, registre canari; segons registres UE; i extracomunitaris.Va destacar el descens de la flota matriculada a Espanya per les deficiències comparatives amb altres registres europeus: Portugal (Madeira), Xipre, Malta.
Per part seva, Alberto Tablón, en una presentació cenyida i lluminosa, va explicar com es constitueix una naviliera, les traves administratives a superar i els enormes costos de l'operació. Va atribuir la responsabilitat de la falta de marins a la imparable extensió de les banderes de conveniència, el major avantatge de la qual per als armadors descansa en la falta de legislació que protegeixi els drets dels tripulants.
Va contraposar, per a acabar, dos models de gestió de personal: el passat i el nou model pel qual aposta Oceanglobe en la seva labor de gestor nàutic.
Va ser en el torn de preguntes posterior on es van escoltar les opinions més interessants, al meu judici, dels assistents i dels ponents. Van entrar en escena les subvencions de la DGMM a les navilieres, des de fa 14 anys, per a l'embarcament d'agregats i alumnes; la necessària reforma d'alguns aspectes del registre canari per a fer-lo tan atractiu com el registre de Madeira, per exemple, capaç de multiplicar per 14 el tonatge registrat en els últims deu anys; els seriosos problemes que introdueix en la gestió administrativa de la bandera espanyola la dispersió normativa i competencial entre més de deu ministeris; derivat d'això, la ineludible obligació de crear un únic ministeri d'assumptes marítims (o un organisme anàleg); les mancances de les capitanies marítimes per falta de personal i serioses deficiències de coordinació. Va haver-hi molta unanimitat en aquests temes. Tots van estar d'acord: les navilieres tenen problemes per a trobar marins formats que puguin exercir amb garanties de primers oficials o capitans.
Anotem, per a acabar, que l'actuació de Víctor Rubio, secretari de la ACCMM, com a introductor dels ponents i de la pròpia conferència, va estar a l'altura del seu cèlebre enginy.
Juan Zamora