ATÀXIA ADMINISTRATIVA
Atàxia administrativa:
El diagnòstic de la malaltia de Rebeca.
En l'antic testament no es descriu del tot mal a Rebeca. De fet, tenint en compte el tracte bíblic a la figura femenina, fins i tot se'l reconeix que malgrat ser molt maca, no era dolenta del tot. Això sí, la jove dona del madur Isaac (pare de Jacob, iniciador del poble d'Israel) era una mentidera, però com pel que es veu, el creador, molt sagaçment, utilitzava el ‘femení’ defecte perquè es complís la seva divina voluntat.
No sabem per què, però quan l'administració espanyola perseguia amb voluntat redemptora evitar que els armadors nacionals registraran els seus vaixells en els anomenats pavellons de conveniència (que són atractius per les seves diabòliques condicions relatives a taxes, normatives tècniques i regulació laboral) busco aquest nom femení com a acrònim per a batejar al recentment creat Registre Especial de Vaixells i Empreses Navilieres de Canàries (REBECA).
Però, en data d'avui, la distància entre l'objectiu i els resultats és rotundament bíblica per al registre Rebeca que ha obtingut el resultat més descoratjador de la seva existència perquè dels 205 vaixells mercants propietat d'armadors espanyols només 90 es mantenen en Rebeca.
A veure, sorpresa, sorpresa no és, ja en 2020 vam poder llegir en Naucher per on flaquejava el nostre registre de vaixells (Els armadors espanyols i el Registre Especial de Vaixells i Empreses Navilieres:REBECA - Naucher) i ara, en 2024, els estudiosos ens diuen que l'atractiu actual dels pavellons de conveniència no radica en els avantatges fiscals (no són significatives comparades amb les de Rebeca) ni tampoc en la laxitud en temes de seguretat perquè el grup de pavellons importants -em refereixo als de la denominada llista blanca- han millorat aquest aspecte.
Per als armadors espanyols, on radica actualment la diferència decisòria és en la part laboral i en l'administrativa.
Entre els primers, subratllen la inexistència d'una modalitat de contractació específica que s'adapti a la realitat del sector, les dificultats d'aplicació de la normativa sobre Prevenció de Riscos Laborals, que no s'ajusta a les especificitats de l'activitat abordo i dona lloc a càrregues administratives i econòmiques innecessàries o, la no alineació de la normativa espanyola als estàndards de convenis internacionals marítims.
I entre els segons, la dispersió de competències en fins a sis ministeris distints que dificulta les gestions i allarga els temps fent que les tramitacions siguin més rígides i lentes o, molt important, els recursos limitats en les Capitanies Marítimes que no permeten l'agilitat que les labors d'inspecció i legalització requereixen.
Només dos exemples:
- L'enervant requisit de la cita prèvia es converteix en un obstacle enorme per als marins (un col·lectiu laboral que en estar embarcat no té la mateixa disponibilitat que els que treballen en terra i que diàriament poden disposar d'hores lliures per a emplenar gestions administratives).
- O la desesperada nota en la desbordada capitania del port de Barcelona pregant als professionals sol·licitants que considerin utilitzar una altra capitania per falta de mitjans humans per a atendre les gestions administratives.
La finestreta única, una falsa esperança per a Rebeca.
Podria semblar que l'atàxia administrativa actual desapareixerà si s'implementa el projecte de la CE per a la unificació de tràmits, però no és així, els enginyers encarregats de construir aquest important mecanisme administratiu no són optimistes: “no es parlen entre ells” conclouen i, “ells” són els diferents departaments de l'administració que participen de les regulacions que afecten els vaixells i les seves tripulacions.
Són dignes hereus dels antics regnes de taifes, molt brillants però, en el seu autisme melic-cèntric, fomentadors de la ineficiència letal del conjunt.
Víctor Rubio
Ataxia: pèrdua greu de la coordinació muscular que altera de manera important a la mobilitat física del malalt.