LES MALES PRÀCTIQUES

LES MALES PRÀCTIQUES

Més de 20 anys han transcorregut des que vaig trepitjar un vaixell mercant per primera vegada, com a alumna en pràctiques, amb un petate ple d'il·lusions, expectatives, esperances, grans idees i moltes ganes d'aprendre…; però… com han canviat les coses en els últims anys!

Vagi per davant manifestar, abans de res, que les meves expectatives personals es van veure satisfetes i moltes vegades àmpliament superades. Fa un temps, en una excel·lent reunió amb experimentats marins, es van esgrimir arguments i raons de pes a prop del que” l'embarcament i aprenentatge dels alumnes/agregats havia canviat” i principalment “les poques intencions d'embarcar d'aquests futurs professionals de la mar”.

Amb aquest article d'opinió pretenia, al principi, aliar-me amb els alumnes, ja que la meva experiència amb ells m'havia fet creure que volien embarcar costi el que costi però que només se'ls posaven traves i, finalment, una negativa com ultima resposta, i d'aquí la seva més que clara frustració.

Molt generosament, davant la meva ferma defensa del “injust tracte” cap als alumnes i primers embarcaments d'oficials, se'm va brindar l'oportunitat d'oferir-los un contacte directe, amb pocs filtres, i poder així aconseguir “el seu objectiu”.

Haig d'admetre que estava en un error, atès que la majoria d'aquells amb els quals he contactat han declinat vehementment l'oferta, sense ni tan sols tantejar presentant el seu CV. Si bé és cert que en un altre moment resultava fart fàcil poder realitzar les pràctiques, dies d'alumnes i campanyes, no ho és menys que s'enviaven desenes de CV que tenien una resposta negativa (o cap), i s'acudia a moltes entrevistes que no eren fructíferes...però ens comprometíem.

Exposat això, haig de reconèixer que la situació és complexa i molt alarmant des del meu punt de vista. Personalment puc declarar la meva frustració i aflicció sobre aquest tema. No és una qüestió de melancolia, crec que tal com s'estan desenvolupant les coses (tant a nivell formatiu, pràctiques i professional) les conseqüències ja són tristament visibles. Però seguim en aquesta singladura, sense recapacitar, i espero que no ens penedim d'haver perdut “els bons marins” dels quals sempre hem fet bona gala.

                                                                                                                               SÒNIA GUERRA

                                                                                                                                        ACCMM