LA MAR DE CANÇONS

RESSENYA BIOGRÀFICA D’AUSIÀS MARCH

AUSIÀS MARCH (Gandia (probablement) 1397-València 1459) fou un cavaller de la petita noblesa valenciana. En condició de tal, va ser requerit a participar a les expedicions del rei Alfons el Magnànim en sotmetiment de Sardenya i les fracassades de conquesta de Còrsega de 1420 i 1424, la segona de les quals es va estendre també a Tunis.

Tornat a València, el 1425 el mateix monarca va anomenar-lo falconer major seu, amb l’obligació de vetllar pels terrenys de caça reials a l’Albufera valenciana. Com a senyor dels feus de Beniarjó, Pardines i Vernissa, propers a Gandia, va dedicar-se amb èxit l’administració dels seus bens i a millorar les tècniques agricoles del cultiu de la canya de sucre per part dels moriscos que poblaven les seves terres.

Casat dues vegades, no va tenir descendencia llegítima dels seus dos matrimonis i, a la seva mort les seves propietats van tornar a la branca barcelonina de la familia March.

March va ser el primer autor en abandonar definitivament el llenguatge provençalitzant i d’arrel trovadoresca que els poetes anteriors havien utilitzat i emprar en els seus versos el català “del carrer”.

Va exercir una gran influencia en els poetes catalans i valencians posteriors, així com en alguns castellans del segle XVI (Garcilaso de la Vega, Juan Boscán, Gutierre de Cetina, Góngora) que el consideraren equiparable en geni a l’italià Petrarca.

Encara avui, representa una de les figures més importants de la literatura catalana de tots els temps.

VELES E VENTS (Cant 46)

Context: El poeta expresa el seus sentiments abans d’emprendre un viatge per mar quel’ha de reunir amb la seva estimada, de la qual no està ben segur de la reciprocitat del seu amor.

Descriu els perills del viatge i el temor de que, si ell mor, ella l’oblidi i afirma que, en canvi, la seva major desgracia en morir seria no tornar a veure-la. Els seus dubtes el fan comparar l’amor amb un joc d’atzar, el jocs dels daus.

Text original:

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l'estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:

fugint al mar, on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me'n romandrà;

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lat:

mas jo no creu que mon voler sobrat

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,

que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit,

car nós vivint, no creu se pusca fer:

Aprés ma mort, d'amar perdau poder,

e sia tost en ira convertit.

E, jo forçat d'aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me'n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos acompararé. 

***

Canta Raimon.

https://www.youtube.com/watch?v=JEpKnkhTj-0                                                                                                                                       

JOAN CORTADA