NAZMIYE ANA
L'HOME D'ITF
Soon may the Wellerman COME
To bring us sugar and tea and rum
One day, when the tonguing is done,
We'*ll take our leave and go.
Tonada d'una vella cançó de balleneros, una “Sea Shanty” potser del segle XVIII, que s'ha escoltat molt últimament gràcies a la xarxa social Tik-Tok. La cançó deixa entreveure les penúries dels mariners pel mal temps, les obsessions del capità ballenero i la dificultat pròpia de la caça de la balena. La tonada citada és un toc d'esperança en la ràpida arribada del “home de Weller”, que els portarà provisió de té, sucre i rom i, és clar, en què un dia acabi el treball d'especejament de les balenes i puguin recollir la paga i marxar-se.
Les coses han canviat molt en aquests tres segles, encara que no totes i no del tot. Ja gairebé no es cacen balenes, però molts marins continuen sofrint a bord per diverses causes, com la seguretat dels vaixells, el retard en els salaris, les jornades extenuants i els abusos laborals de diversa índole. Continua havent-hi poques esperances a les quals aferrar-se quan es navega sota algun dels anomenats pavellons de conveniència i el navilier és qui està obsessionat amb guanyar fins a l'últim cèntim possible.
Una d'aquestes esperances és la cobertura internacional que ofereix la intersindical International Transport Federation, ITF per als de l'ofici, vigilant les condicions laborals i de vida dels embarcats i acudint ràpidament a bord de qualsevol vaixell des del qual s'hagi requerit la seva presència.
Almenys a Europa i Amèrica, un vaixell pot ser detingut en port si no compleix amb les condicions establertes i no es corregeixen immediatament les irregularitats quant a seguretat, jornada laboral, la durada del descans, el pagament puntual dels salaris, la deguda atenció als qui emmalalteixen, l'alimentació, etc.
ITF té la seva seu central a Londres, encara que existeixen subseus en llocs com Àfrica, les Amèriques, el món àrab o Àsia-Pacífic i inspectors que poden atendre les necessitats dels marins en diversos ports de gairebé qualsevol línia marítima.
Un clar exemple de l'actuació d'un inspector de ITF a Espanya, encara quan el vaixell ja s'havia perdut, va ser l'atenció als supervivents de la bolcada en port del vaixell Nazmiye Ana, que, col·laborant amb els voluntaris de Stella Maris de Castelló, es va ocupar d'aconseguir que el P&I de l'armador proveís de roba, hotel i diners per a la repatriació dels damnificats, així com de donar suport humà al seu capità, retingut judicialment a.
Vaig tenir ocasió de conversar amb aquest “ITFman” a Barcelona i de menjar amb ell ràpidament en un restaurant del port. Se'l coneix amigablement per les inicials del seu nom, J.R, i es tracta d'un Capità de la Marina Mercant amb àmplia experiència tant en el comandament de vaixells com en destins en terra per a alguna de les principals navilieres del país.
A part del seu profund coneixement tècnic i dels secrets del trànsit marítim, em va impressionar profundament la seva humanitat, la seva gran alçada moral i la seva capacitat de treball. I això en una entrevista forçosament breu, perquè havia d'estar a València aquesta mateixa mitjanit per a atendre la crida de la tripulació d'un vaixell de CMA-CGM que operaria en la terminal de contenidors.
Escoltant la “shanty” dels balleneros m'imagino a un típic marmitó filipí, embarcat en un d'aquests enormes vaixells de creuer en condicions bastant dures, per no dir terribles, cantussejant una estrofa adaptada a aquests temps:
“Soon may the ITFman come
To bring us justice, support and hope”.
Per a saber més sobre ITF podeu visitar la seva pàgina: https://www.itfglobal.org/en/sector/seafarers
SERGIO ARANDA