PEL.LÍCULES DE VAIXELLS
MOBY DICK
FITXA TECNICA.
Titulo original; Moby Dick.
Any 1956. Durada 116 minuts.
Director John Huston.
Productor John Huston. Producció Moulin Pictures per a Warner Bros.
Argument, la novel·la d'Herman Melville. Guió de Ray Bradbury i John Huston. Repartiment; Gregory Peck(Capità Ahab), Richard Basehart(*Ishmael), Leo Genn(*Starbuck), Orson Welles(Pare Mappel). Per a comentar aquesta pel·lícula crec que hauríem de partir de la gran novel·la, considerada una obra mestra de la literatura del segle XIX , i que va conèixer el reconeixement en el segle XX.
Pensem que té 135 capítols d'una gran densitat i detalls. Melville va ser un aventurer que va acabar treballant en l'administració. Huston va estar molts anys obsessionat amb portar-la al cinema, primer volia al seu pare Walter de protagonista, però va morir en 1950 i va voler per a ell mateix el paper de Ahab i davant la negativa de la productora va triar a Gregory Peck.
Personalment crec que va fer una cosa gairebé impossible com era portar a la pantalla una obra tan complexa, però com Huston deia que, en general, no s'havia d'intentar traslladar al cinema una obra creada en un altre mitjà d'expressió, i fer-lo literalment.
Amb aquesta idea va crear la seva obra cinematogràfica de la manera que la va interpretar malgrat la seva complexitat. Va aconseguir el seu objectiu i Moby Dick també és una obra mestra del cinema.
És una pel·lícula d'aventures? Ho és i molt bona. És una altra cosa?. Crec que sí. És fidel a l'esperit de llibre? Ho és, i amb un gran mèrit en fer-ho en un parell d'hores.
La història ens la conta Ishmael que arriba a New Belford, el més important port ballenero en la costa oest dels Estats Units, amb la intenció d'enrolar-se en un vaixell ballenero, la seva manera d'afrontar el fastig o la depressió li porta sempre a la mar i embarcar-se. Ho fa en el Pequod el capità del qual és el Capità Ahab un misteriós personatge amb pota d'ivori de mandíbula de balena, i pel que li compten ple de cicatrius pels seus enfrontaments amb la gran balena blanca, Moby Dick. Abans de partir van a l'església, i el pare Mappel (sensacional Orson Welles), des d'un púlpit que simula un vaixell fa un llarg sermó, basat en la història bíblica de Jonás a qui Déu castiga per la seva desobediència. A Jonás Déu ho condemna a ser devorat per la balena i només, després de penedir-se, ho salva i fa que la balena ho vomiti en una platja.
Melville en escriure la seva obra desenvolupa la idea que la balena és en realitat una careta d'un Déu malvat que domina a l'home.
El capità Ahad no apareix fins al primer terç del metratge del film, la qual cosa acreix el misteri que embolica a la seva persona i el fa per a deixar clar que la seva missió és acabar amb Moby Dick i espera que la seva tripulació, després d'un jurament col·lectiu, faci el mateix," que Déu acabi amb nosaltres si nosaltres no acabem amb Moby Dick". L'odi sense límits que sent, arrossegarà amb ell a tots.
Cal que Déu mori perquè l'home pugui viure, així ho planteja el mateix John Huston en la pel·lícula. Starbuck, el seu segon, creient i pare de família, està en contra del seu objectiu, però ha d'obeir. Li diu al seu capità que voler venjar-se d'una bèstia és una blasfèmia.
Blasfèmia és el que acompanya el llibre de Melville en el segle XIX i intenta expressar Huston amb aquesta obra, assumint plenament la filosofia de l'autor.
La caça de balenes, per a aprofitar el seu greix i manufacturar l'oli que il·luminarà tantes llars, ja és per si mateix una gran aventura. De fet, és una llegenda mítica per a tots els marins de l'època. Així arrenca aquesta gran pel·lícula que recomano a tots, donada la dificultat de la lectura de la novel·la, per la seva extensió i densitat, podem fer-ho amb una aproximació "fàcil".
Almenys aquest va ser el camí que vaig poder utilitzar, gràcies a Huston, en el seu moment.
Paco Dobaño.