ELS NOMS, LES COSES I EL CONEIXEMENT D'EMBARCAMENT
Els noms, les coses i el coneixement d'embarcament.
El nom de les coses té màgia, tant per com hem arribat a ells, com pels significats que poden portar encriptats vegem per exemple, la paraula sacerdot; les dues primeres lletres són un acrònim empresarial que ja és tot un missatge. Les altres set juntes, en alguns casos, lamentablement també.
O el nom del monestir d'El Escorial, on descansen les restes de catorze reis. Per a alguns, aquest nom és la prova filològica inapel·lable que en aquest costat del Mediterrani mai s'ha estat realment monàrquic i també per als cinèfils recalcitrants, amants incondicionals de Tarantino, que consideren el nombrecito com un altre clar exemple de “justícia poètica”.
Hi ha altres paraules que arriben, triomfen i silenciosament es van. Així, un ja gairebé no es recorda d'allò tan, tan important, que es deia bioritmes, o del terme handicapado (i no, no volia dir capat a mà) que ja no apareixen en el nostre dia a dia. També hi ha paraules de nou encuny com reinventar-se o resiliència o empoderar que, potser per excés d'ús, comencen també a “tossir” una mica. Entre les novetats, van com a motos els adjectius dramàtic i distòpic i, fos boines, la denominació nouvinguda; antropoceno que comença a acompanyar tot discurs mig-ambiental que es preï.
Però això és un comunicat per al sector logístic, amb especial intensitat, per als marítims i l'objectiu del qual això escriu és contribuir a salvar de l'extinció una denominació que porta més de dos segles acompanyant eficaçment la contínua evolució de la navegació comercial en tot l'orbe. Em refereixo, evidentment, al coneixement d'embarcament (C/e), que està en perill de ser devorat en l'imaginari dels nostres nous i brillants (sense coña) professionals pel de Bill of Lading.
El nom de coneixement d'embarcament va sorgir a la fi del segle XVIII i principis del segle XIX quan aquests documents marítims començaven així: “Conec jo, Fulano de tal, Capità que soi (si, amb i llatina) del vaixell…XXX, que he embarcat a bord 35 barriques de…” i aquí es detallava la descripció de la mercaderia, el nom del embarcador i el del destinatari. (veure foto).
Ara aquest terme se'ns mor. No es tracta d'una obsolescència sobrevinguda perquè la seva funcionalitat està intacta. Es tracta d'una variant més d'aquesta despersonalització, global i per això mateix perversament atractiva que veiem en tot.
Vull arribar als impulsors de la nova logística que ho és perquè comporta noves exigències i noves habilitats i, alegrem-nos, també millors retribucions perquè l'exigent internalització així ho demanda. A ells, els demano: si us plau salvar el terme “Coneixement d'Embarcament” No sé exactament perquè els demano això i tampoc podria argumentar perquè ha de ser important salvar aquesta denominació però deixin-me intentar-ho:
En la nostra activitat acudits professionals no hi ha o, almenys, jo només conec est:
Saben quin és el súmmum del forwarder?...Perdre el coneixement!.
No se'm decebin, aquesta gracieta, utilitzant el terme bill of lading seria encara més penosa.
Bones vacances.
Víctor Rubio
PS Fa pocs dies, el Museu Maritim de Barcelona ha informat de la defunció d'un molt volgut i respectat membre de l'associació d'amics del museu; el Sr. Washington García, que va dedicar els dos últims decennis de la seva vida a salvar paraules marineres que sota el títol de Lèxic Mariner, ha anat refugiant en un diccionari català/castellà que supera les 90.000 entrades i que, fins avui mai ha estat editat. https://lexicmariner.mmb.cat/ En aquest fantàstic compendi el terme Coneixement d’ Embarcament genera 14 entrades que corresponen a les seves variants pràctiques.
El nostre profund agraïment.